Doncs si, al final he trobat una habitació. Celebrant de manera poc patriòtica l'Onze de Setembre vaig topar-me amb un noi de Barcelona que també és a Montpeller d'Erasmus. Em va dir que el seu colocataire els va fallar a l'últim moment, i jo, que buscava pis, ho vaig veure com un regal caigut del cel. Deu ser que era Onze de Setembre. Es va perdre Barcelona però he guanyat una habitació.
L'habitació és gran, més gran del que les habitacions solen ser. Hi cap un llit de matrimoni sense problemes, i encara hi queda espai per una taula i diversos armaris. Però, llàstima, no té mobles. De moment, cada cop que sortim al carrer trobem alguna cosa que es pot aprofitar. Un sofà, una taula, una cadira o matalassos que els treballadors d'una residència estan transportant a les escombraries.
Sense mobles vol dir sense mobles, cap ni un. Ni tant sols llit. El primer dia dormia al sofà, un clic-clac dels de l'Ikea. Avui dormiré en matalassos no massa bons, però ei, c'est mieux que rien...
Els colocataires són agradables. Un és de Barcelona, i els altres dos, ell i ella, són francesos, però ens hem proposat parlar en francès tant com puguem, a veure si en un mes puc mantenir una conversa sense haver de dir "Comment?" cada dos per tres.
No, avui no explico acudits ni deixo anar conyetes càustiques sobre els gavatxos. Avui estic força content, encara que aquest matí... mare meva, aquest matí.... bé, deixem-ho per un altre dia.
Només em queda dir que bevem, companys, tot maleïnt la memòria de Felip Quint! Però bevem un bon muscat, si us plau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario