Són quatre, joves, porten faldilles curtes, samarretes d'aquelles que fan hippie però que costen una pasta, vasos de plàstic a una mà i ampolles dins dels bolsos, i caminen com si el carrer fos l'avantsala de la discoteca. Parlen en algun idioma que no arribo a entendre, estan força lluny. Baixen la Plaça Jean Jaurès des de la Rue de la Loge. Al davant de la crêperia els espera un altre grup de tres persones, dos nois alts i rossos i una noia morena. Dos suecs i una grega, per què no.
S'asseuen amb tranquil·litat als graons que hi ha al costat de la crêperia i van fent, xerrant, bevent, sense pressa. Parlen en francès entre ells, com la majoria dels Erasmus a França -a Espanya, els Erasmus solen parlar anglès entre ells-, això si que arribo a escoltar-ho. En realitat, no m'interessa gaire, jo sóc amb uns amics, també als graons de la plaça, amb una copa de vi a la mà. Copa de plàstc, vi rosat de baratillo, però fins i tot els vins barats són bons a França.
De nit, diuen els rumors i les llegendes, hi ha només dos cotxes patrulla a Montpeller. Em sembla absurd, però diuen els trobadors de sopars de duro que tenen fonts fidedignes: un amic d'un amic al qual van atracar i que va a anar a la comissaria, i li van dir que no podien fer res per combatre els voleurs de nuit. O que al xicotet d'una amiga li van entrar a l'habitació de la residència uns negres i li van robar el portàtil després de pegar-lo. Aquestes històries solen anar adornades d'una mica d'exageració i un pessic de xenofòbia, ja que la majoria dels Erasmus són europeus caucàsics i es permeten frivolitzar entre ells sobre la segregació dels àrabs o dels romanesos a Montpeller. Tot això per dir que no hi ha perill que passi la policia i ens multi per beure al carrer. La gent ho fa a la mateixa Comédie, a 300 metres de la central de comissaria. De vegades passa, però cal tenir molt mala sort.
Jo, insisteixo, estic gaudint de la soirée amb els amics. Deuen ser les 10 i mitja. Els bars tanquen d'hora aquí, la gent és a mig beure, en prèvies de sortir de festa. Molts ja estan de festa, escalfant motors. D'altres prenen quelcom abans d'anar a casa d'algú a passar la nit. D'altres faran com els Erasmus de la crêperia, començaran a circular cap a les discoteques.
Ja són les 11 i mitja, el grupet d'estrangers -com si jo no ho fos- es belluga. Van cap a la Comédie, desapareixen entre la gent, potser cap a Rockstore, la discoteca de rock i música alternativa. Penseu en Rockstore com un intent de Razz. De vegades, és Razz durant quinze minuts. Després es converteix en... una altra cosa, força pitjor. Dues sales, una de baix que és enorme però està força buida, i una de dalt amb els èxits dels 80 barrejats amb música techno que et fa sentir com en una llauna de sardines. Rockstore tanca d'hora, cap a les 4, i de vegades demanen entrada. Les noies van massa ben vestides per preferir Rockstore.
No crec que vagin a Point Zéro. D'acord, és el cor nocturn de la vida Erasmus, cosa que no vol dir massa res; però no els queda de camí. Point Zéro no és gran, i sol estar a vessar entre les 12 i les 3. Després es buida i segueix funcionant fins més enllà de les 6. Em penso que és l'única discoteca oberta fins tan tard. Hi posen "música Erasmus", èxits de la música comercial internacional. Res de localismes, res de ritmes estranys, ni deixos d'alternativisme, ni tant sols una picada d'ullet als més rumberos o als que prefereixen la patxanga -d'altra banda, em sembla que aquest estil només existeix a Espanya. Point Zéro és estrictament Erasmus, com les discoteques de la Vila Olímpica de Barcelona.
Definitvament, no van a l'Antirouille, el club underground alternatiu, amb música reggae i R&B i llargues cues de gent amb rasta a l'entrada. Entrada que cal pagar. No, gràcies. Potser van al Cargo, lloc anunciat pertot arreu a prop de les universitats, però sorprenentment buit. No és gran, i no hi he anat mai fora d'unes classes de salsa gratis que fan els dimarts a les 8. Diuen que és una discoteca Erasmus. Encara m'ho haig de creure.
Hi ha desenes d'altres llocs on sortir, però són més aviat llocs de francesos. Els Erasmus no solen coneixel's, immersos com estan -com estem- dins d'una plaent endogàmia. Potser són més oberts que la resta i els agrada envoltar-se d'allò més francès, menjar baguettes calentetes del forn cada matí, vestir boina encara que no quedi bé, o mostatxo encara que et faci semblar un pedòfil, o untar-se en foie-gras cada nit abans d'anar a dormir per agafar ben bé l'aroma. Potser no s'estan per punyetes i van a una festa a casa d'algun altre Erasmus; d'aquestes festes que són mini-sucursals de l'ONU passades per alcohol i porros. Aquestes, diré, m'agraden força. Potser són bons Erasmus i aniran a conèixer gent i pescar parella de nit en un pis desordenat amb la música massa forta.
O potser simplement se'n van a casa. Tot això no ho vaig pensar allà, amb la copa a la mà. Llavors estava més atent a la nostra conversa que derivava del castellà al català i al francès. Amb la copa a la mà, faig Erasmus, d'una de les mil maneres que hi ha de fer Erasmus.
I a dormir d'hora, que demà començo classe a les 8.
